Les llistes negres (Blacklist) són el pitjor destí per a un remitent de correu electrònic. Hi van a parar els que envien spam, però és un mite que només sigui per a ells: s’hi pot caure sense fer enviaments no desitjats. Prèviament, es pot ser sospitós i estar a una llista gris, però està clar que el millor que ens pot passar és que la nostra IP estigui a una llista blanca per tal que els gestors de correu no ens bloquegin l’accés a la safata d’entrada dels nostres subscriptors.
Qui entra a una llista negra
Es coneixen amb aquest nom les llistes de dominis o direccions IP que envien missatges considerats spam. Hi ha diferents llistes negres, com Spamhaus o Barracuda, i els filtres dels proveïdors les consulten, a més de les seves pròpies, per valorar si el remitent és fiable o no i així decidir si deixar passar un missatge o no fer-ho.
Entrar a aquest tipus de bases de dades és perillós perquè els missatges veuran reduïda la seva entregabilitat i es bloquejaran o aniran a la carpeta de correu no desitjat. En el primer cas, no arribaran mai al destinatari, amb la conseqüent frustració de l’usuari si està esperant el missatge; mentre que en el segon cas pot perdre la confiança en el remitent i decidir no obrir més les seves comunicacions.
L’spam té molt mala fama perquè sovint implica un missatge fraudulent que pot arribar a ser perillós per la seguretat dels destinatari. Per això s’acostuma a creure que caure a una llista negra és difícil per aquells que fan enviaments “normals”, com campanyes promocionals o informatives que no estan pensades per enganyar a ningú. No obstant, és un mite, ja que també es pot entrar a formar part d’una llista negre per accident, fins i tot sense tenir-ne la culpa.
Quan s’entra sense voler a una llista negra
Hi ha diversos motius pels quals la nostra IP pot estar a una llista negra. Alguns dependran de com gestionem els contactes i altres el tipus de contingut que enviem, tot i que també n’hi ha que no depenen directament de nosaltres.
- Algú pirateja el teu compte: aquest és, potser, el pitjor dels escenaris, ja que segurament afectarà a altres serveis de la teva empresa. En funció de l’abast, pot ser una acció denunciable davant les autoritats.
- Comparteixes IP amb un spammer: aquesta situació és bastant injusta, perquè tu no hauràs fet res dolent, però en canvi els teus missatges es consideraran spam perquè utilitzeu la mateixa IP.
- Compres llistes: aparentment pot ser una manera d’aconseguir més subscriptors, però la major part d’ells no hauran donat el seu consentiment, de manera que el resultat pot ser negatiu i tenir conseqüències a mig termini.
- Caus a spam traps: relacionat amb les bases de dades d’origen dubtós, a algunes d’elles hi pots trobar alguna adreça que s’utilitza per comprovar que el remitent té permís per fer els enviaments i no compra llistes de contactes.
- Obtens moltes queixes: si massa usuaris marquen els teus enviaments com a spam, pots acabar a la carpeta de correu no desitjat i, finalment, a llistes negres.
- Envies com un spammer: creuran que ho ets si imites el seu comportament enviant un volum molt alt de missatges per hora, utilitzant una única imatge com a contingut, escurçant els enllaços o redactant els missatges amb paraules enganyoses.
En email màrqueting poden haver-hi accidents, però algunes bones pràctiques poden allunyar-nos de les llistes negres.
Què fer per no entrar a una llista negra
La reputació del remitent és un factor determinant per a una bona entregabilitat, tot i que també n’hi ha d’altres en els quals fixar-se per tal que ni els proveïdors d’internet, ni els gestors de correu o els propis usuaris ens considerin spam sense que ho siguem.
- Complir amb l’RGPD: no comprar llistes, sol·licitar sempre el consentiment dels usuaris i incloure l’opció de donar-se de baixa a cada missatge és obligatori. Si, a més, durant el procés d’alta els preguntem pels seus interessos, ens assegurarem que enviem missatges de valor i hi haurà menys possibilitats que ens marquin com a spam.
- Netejar la llista: fer-ne un manteniment, més enllà de les baixes que s’eliminen automàticament, serveix per mantenir un alt percentatge d’interaccions i alliberar-te dels subscriptors inactius.
- Demanar que ens afegeixin com a contacte: utilitzar un compte real, i no un norespondre@, és una manera molt senzilla de verificar que som destinataris de confiança. Pot ser al peu de cada enviament o en el missatge automàtic de benvinguda.
- Cuidar la maquetació: fer email màrqueting no és enviar una pàgina web per correu electrònic. Convé evitar codis que poden ser maliciosos, enllaços a direccions que donin error o siguin potencialment fraudulentes i no enviar mai fitxers adjunts.
- Evitar certes paraules: tant en l’assumpte com dins del missatge, “gratuït” no és una bona opció. Tampoc els errors típics d’una traducció automàtica ni excedir-se amb les majúscules o els signes de puntuació, sobretot els d’exclamació. L’editor d’Acrelia té un test automàtic per evitar aquest problema.
- Tenir una IP dedicada: és una opció a valorar i, tot i que no és la solució a tots els problemes, pot ser d’ajuda si fas molts enviaments perquè així podries controlar millor la teva reputació com a remitent.
Fins i tot complint amb totes aquestes recomanacions, existeix alguna possibilitat de caure a una llista negra. La bona notícia és que es pot sortir d’elles.
Com sortir d’una llista negra
Si tens la sospita que la teva entregabilitat és molt baixa, pots comprovar si la teva IP o domini està a una llista negra. Des de pàgines com MultiRBL pots revisar diversos proveïdors de llistes negres i conèixer els seus propis procediments per sol·licitar que t’eliminin de la seva base de dades. També pots intentar dirigir-te als diferents proveïdors de correu electrònic per fer la petició. Gmail, per exemple, té un formulari per aquesta finalitat, tot i que no sempre és fàcil obtenir una resposta ràpida.
Recorda que existeix la possibilitat que estiguis a una llista gris i, si soluciones els problemes pels quals et consideren spam, pots sortir-ne sense sol·licitar-ho i no acabar a una llista negra.
